ENRIC CASASSES
Aquest poema forma part del llibre “No hi érem” publicat l’any 1993.
Aquest poema ens parla de la situació d’un home i els pensaments que aquest té, els quals es van desenvolupant durant tot el poema. Inicialment l’autor ens expressa ,en els primers 3 versos, l’estat d’un home, el qual sembla estar sol, com diu:
“com aquell que dirigeix la pensaa un nen no nat: em sents?”
A partir d’aquí desenvolupa en el seu pensament el fet de creure en algú, el qual expressa com a déu, per poder sortir -se’n així de la situació. Però la mateixa consciencia, a partir del setè vers, li diu que no ha deixar estovar-se per algú, que el fagi seu i que l’ aviciï el pensament ja que el deixarà sense defensa i més tard li dirà “problema teu” .
Acaba dient que no compti amb ningú per rentar els plats, proposant la idea de fins a quin punt estem sols.
El títol del poema ens dóna una pista clara de la conclusió que treu el personatge. De fet, retruc, vol dir la repetició d’un cop, en aquest poema jo interpreto aquesta repetició com el fet de trobar-se, al final del poema, com al principi, adonant-se així que finalment està sol.
Aquest poema inicialment em va semblar interessant i em va agradar la musicalitat i el joc de paraules que tenia però em va constar de trobar-l’hi un significat precís, tot i així, he acabat interpretant-lo a la meva manera proposant la idea de soledat en els humans i el fet que encara que estiguem sempre rodejats de tanta gent estem sols. Sols en el que sentim.
