Miquel Martí i Pol

Ja és aquí el poeta del mes.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter a Osona a l’any 1929. Miquel Martí i Pol va ser poeta, escriptor i traductor a llengua catalana.Amb nomes catorze anys va començar a treballar amb la seva mare en un despatx d’una fàbrica tèxtil i uns anys més tard, al 1973 va haver de plegar a causa de patir esclerosi múltiple, malaltia que el marcarà darrerament a l’hora descriure.A partir d’aquest fet es veu obligat a passar un any al llit, període en el qual Miquel es dedica a llegir moltíssim. La poesia, que començà a donar fruits entorn del 1948.

És a partir d’aquest succés que Miquel formalitza la seva carrera com a poeta amb les seves primeres publicacions com ho van ser:  El poble (1966), Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976).

La poesia de Miquel Martí i Pol es caracteritza per el seu caràcter autobiogràfic. El qual fa adaptar la poesia a la seva realitat tan física com sentimental. La poesia de Miquel Martí i Pol està influenciada per el succés de la Guerra Civil durant la seva infància, per la seva educació franquista, la situació familiar entre altres fets.

El seu reconeixement públic li arriba amb la publicació de Llibres del Mall dels tres volums de l 'Obra poètica: L 'arrel i l 'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang i, destacant també, amb Estimada Marta, (1978). I més tard va dona lloc a obres com L 'àmbit de tots els àmbits (1981), Llibre d 'absències (1985), Els bells camins (1987), Un hivern plàcid (1994),Llibre de les solituds (1997).

Miquel Martí i Pol va estar premiat amb més d’una desena de premis.La seva mort al 2003 va acabar amb la seva vida però no amb les seves obres.

NO DEMANO GRAN COSA

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l 'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d 'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l 'amor sense crosses.O bé, si sembla massa:
fer l 'amor sense haver d 'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Els efectes de la l 'esclerosi múltiple que va patir Miquel Martí i Pol li van impedir moure’s i parlar amb normalitat.Aquests sentiments d’angoixa, preocupació, intranquil·litat i moltes vegades de l’ aproximació de la mort que va patir durant la malaltia, els veiem reflectits en els poemes del llibre Vint-i-set poemes en tres temps (1972).“No demano gran cosa” és un dels poemes que hi trobem en el llibre citat anteriorment. Per tant quan llegim aquest poema ens adonem dels sentiments d’angoixa del propi autor envers als pitjors moments de la seva malaltia.Es reflecteix la importància que tindria el simple fet de tornar a ésser com abans a no haver d’anar amb crosses a no haver de tenir uns límits que li impedeixin dur a terme la seva vida com ell voldria.Aquest poema m’ha semblat tant simple com exquisit.Compta d’una senzillesa que m’ha sorprès, parla d’uns aspectes tan simples i alhora importants per poder ésser feliç. M’ha agradat molt.

         

SI PARLO DELS TEUS ULLS

 Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d 'església.
Els teus cabells, com l 'escuma del vent.Si parlo de les teves mans em fan ressò 
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu, 
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum, 
tan dens com el silenci.

Aquest poema és del volum II de l’obra poètica d’ en Miquel Martí i Pol, “El llarg viatge” publicada al 1976.“Si parlo dels teus ulls” és un poema que consta d’uns altres trets característics totalment diferenciats del poema anterior. Aquest poema forma part d’una nova fase interior del poeta, en la qual la superació de l 'estat anterior és el tret més important.En aquesta fase l’autor ens transmet un sentiment molt més optimista on ens expressa ganes de viure el futur. En aquest tram de la seva vida Miquel Martí i Pol opta per reprendre la poesia amorosa.En aquest poema veiem com la principal qualitat és que tracta d’un sentiment amorós cap a una persona, ja que veiem com l’autor expressa la seva tendresa i estimació parlant i recordant els ulls, el cos, les mans, els llavis, els cabells del protagonista del poema, probablement una dona.He triat també aquest poema per què l’he trobat molt bonic, crec que la capacitat que té aquest poema de descriure un sentiment amorós és meravellosa.

Àngela Páez Izquierdo

2 comentarios

[David Cos - 26 de octubre de 2006 - 10:03]

Hola una altra vegada.
Per què no entres al bloc de classe, http://lateneu.blogia.com/ i hi penges la biografia de Miquel Martí i Pol, el poema "No demano gran cosa" i el comentari que en fas?
Hi podràs entrar amb el mateix nom d'usuària que ja tens i podràs fer un copiar i enganxar en un nou document. Així podrem compartir la teva feina.
Quan ho hagis fet, digues-m'hi.
Gràcies.

[David Cos - 16 de octubre de 2006 - 11:57]

Molt i molt bé!