Joan Vinyoli
PLATJA DURA
Són llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la memòria
de la cremada joventut?Deixo que es trobin
paraules a l' atzar, deixo que em pugin
intensament records,
que encenguin fogueres,
que matin gels.Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m' agraden els llavis
incandescents.A l' esplanada de l' ermita
s' hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l' ombra
de les alzines
sureresNo compliquis
gaire més els records.Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixa-les anar
com un estel
des d 'un turó.Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.
En aquest poema observem un dels temes bàsics i molt utilitzat per Joan Vinyoli en les seves poesies que és el tema de la nostàlgia del temps viscut .En aquest poema podem veure com el poeta recupera records del passat. D’aquest manera vol aturar el temps per tan sols viure del passat, però se n’ adona que la realitat és el que és i diu:“Les ones baten feixugament damunt la sorra bruta, negrosa,de la platja dura dels anys viscuts"Expressant així, de manera negativa i dura, la realitat, la qual implica acceptar la fugacitat del temps i mantenir els records dels vells temps , records sovint relacionats amb els dies d’estiu a Sta. Coloma. En general, en gran part de les seves obres trobem elements que simbolitzen Sta. Coloma, ja que fou el lloc on ell va viure i va deixar una sèrie de rècords especials en la vida de Joan Vinyoli, els quals es veuen molt presents en les seves poesies.
PASSEIG D' ANIVERSARI
Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n' ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.He fet l' intent d 'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l' aigua d' una font.Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l' alzinar.
Comentari 2
El poema “Passeig d’ Aniversari” fou publicat a Domini màgic (1984) el penúltim llibre de Vinyoli.En aquest poema trobem una mena de reflexió emocional sobre el pas del temps del propi autor. Observem com el poeta ja té el pressentiment de la mort però tot i això ens expressa com encara li queda admirar els jocs dels infants, ” gaudir del pler de l 'aigua d 'una font “, recordar el que era ell quan era tan sols un noi i així seguir el seu camí viatjant cap el seu destí, ell i tot el que forma part del seu ésser ( records passats, infància, amics...) Observem com el primer poema Platja Dura , editat anteriorment al segon Passeig d’aniversari, fa únicament una reflexió nostàlgica dels temps passats recordant contínuament successos esdevinguts... en canvi, el segon poema Passeig d’aniversari reflecteix d’alguna manera la darrera visió de la vida, com la conclusió de tota una vida, observant per ultima vegada les petites coses que donen màgia a tota una existència... per donar pas a la mort.
Joan Vinyoli A l'any 1982, dos anys abans de la seva mort, Vinyoli guardava encara un record ben viu de la seva estada a Santa Coloma i responia d'aquesta manera en una entrevista de Lluís Busquets i Grabulosa: "Els estius? Ah, això sí: la mare aconseguia que poguéssim fer salut, com se'n deia abans, en algun poble, també gràcies a amistats. De més o menys els vuit anys fins als disset anys els vaig passar a Santa Coloma de Farners, La Selva, vila el paisatge de la qual ha estat més tard literaturitzat en algun dels meus primers llibres. Recordo que allí hi vaig passar les millors estones de la meva adolescència: les passejades a la plaça, el tennis, els boscos." L'entorn humà i natural de Santa Coloma estan en l'origen de l'obra de Joan Vinyoli, un dels poetes catalans més importants del segle XX, potser el més autèntic i comunicatiu, i segur que el que més va arriscar en l'immersió en les profunditats de l'ànima. D'ell n'havia dit Salvador Espriu; "és un dels nostres escassos veritables poetes", i el també poeta Francesc Parcerisas; "és la veu més alta i impressionant de la lírica catalana contemporània". Joan Vinyoli va ser anomenat fill adoptiu de Santa Coloma, a títol pòstum, a l'any 1991 i el "retrobament" definitiu amb el nostre poble es produeix a partir de l'any 2002, quan aquest important equipament cultural que és la biblioteca passa a ser de titularitat municipal i a dir-se oficialment Biblioteca Municipal Joan Vinyoli.
http://joanvinyoli.udl.es/biografiasc/biografiasc.htm#intro